Schroth

L'Schroth és un mètode alemany per tractar les desviacions de la columna vertebral, tant les que afecten un sol pla de l'espai (el sagital) com les tridimensionals (que afecten els tres plans de l'espai: frontal, sagital i transversal).

Aquest mètode el va idear Katherina Scroth, que patia escoliosi (deformació tridimensional). Va practicar amb el seu propi cos i va observar que podia autocorregir-se la columna fent un autoestirament, fent servir la respiració i fixant la correcció durant una estona amb la subjecció de la pelvis.

Els tres principis bàsics de l'Schroth:

1. L'autoestirament. Activar els músculs extensors de la columna i corregir així el col·lapse postural.

2. La respiració. L'autoestirament sempre cal fer-lo durant el moment de l'aspiració, perquè si no es tendeix, inevitablement, a pujar la zona abdominal, a augmentar la lordosi lumbar i a elevar la zona pectoral, que és justament el contrari de la correcció que busquem.

3. La fixació de la pelvis. Amb una elevació del pubis, fixem la base del sacre, corregim la zona lumbar i tenim un punt de partida per fer l'autoestirament.

L'Schroth utilitza estímuls externs: les mans del fisioterapeuta toquen constantment el pacient i el guien en la correcció, la veu (amb el to i entonació adequats indica i anima el pacient durant la sessió), els objectes materials (saquets, rulos, gomes, coixins... que ajuden a corregir-li la postura passivament) i una nomenclatura específica que dóna nom a totes les parts de la deformitat i que ajuda el pacient a conèixer bé el seu esquema corporal i a diferenciar la postura patològica de la correcta.

Els objectius que pretén aconseguir l'Schroth:

- Corregir el desequilibri muscular amb la conseqüent millora de la postura.

- Millorar la funció respiratòria i cardíaca que es podria veure afectada per la deformitat de la columna.

- Atenuar el dolor, si és que n'hi ha.

- Frenar l'evolució de la deformitat (només quan el tractament es fa durant l'etapa de creixement).