Reeducació del sòl pèlvic

La incontinència urinària és una pèrdua involuntària d'orina que ocasiona un gran problema social a la persona que la pateix.

La falta d'informació i la dificultat que pot representar a una persona reconèixer que pateix aquest trastorn fa que molts afectats (la majoria dones) no se solin posar en mans de professionals per tractar i solucionar aquesta patologia.

Ara bé, la incontinència urinària, quan la provoca una manca de força dels músculs del sòl pèlvic -també anomenats periné, músculs que formen el terra de la pelvis-, es pot tractar amb fisioteràpia. I, molt millor encara, també es pot prevenir.

D'incontinència urinària, n'hi ha diversos tipus: d'esforç, d'urgència, reflexa, per sobreeiximent, etc., però la més freqüent i amb la que s'aconsegueixen més bons resultats amb la fisioteràpia és la d'esforç.

La incontinència urinària d'esforç es produeix quan hi ha un augment sobtat de la pressió intraabdominal (riure, saltar, córrer, tossir, etc.) lligada a una manca de força dels músculs perineals (factors genètics, embaràs, part, menopausa i canvis propis de l'envelliment, pràctica d'alguns esports, etc.). Com que els músculs del perineu estan debilitats, no poden donar prou suport als òrgans pèlvics (úter, bufeta...) col·locats just a sobre.

Aquesta hiperpressió abdominal comprimeix aquests òrgans que estan subjectats d'una manera molt dèbil per un perineu hipotònic que no es pot contraure prou per evitar la pèrdua de les gotetes d'orina.

En casos més severs, aquests òrgans pèlvics es van desplaçant cap a baix i apareixen altres patologies com ara prolapses, dolors perineals o problemes sexuals.

Així doncs, la reeducació de la incontinència urinària d'esforç ha de tenir dos objectius clars: reforçar la musculatura del sòl pèlvic o perineu i reduir la hiperpressió abdominal.

Podem reforçar la musculatura del sòl pèlvic de dues maneres: amb electroteràpia i amb exercicis que fan treballar aquests músculs. 

Per dur a terme l'electroestimulació s'introdueix un electrode a la vagina que provoca la contracció dels músculs pèlvics amb corrent elèctric. És totalment indolora i és de gran ajuda durant les primeres fases de tractament, quan la pacient té la musculatura tan dèbil que no aconsegueix, per si sola, contraure els músculs d'una manera activa.

Els exercicis, anomenats exercicis de Kegel, consisteixen a fer contraccions perineals a diferents ritmes. Moltes vegades, com que la pacient no sap on són aquests músculs ni com es fan servir, primer fem una conscienciació de l'esquema corporal. També es pot fer estimulació manual del fisioterapeuta i més endavant amb boles xineses o cons vaginals.

La hiperpressió abdominal es redueix amb la gimnàstica abdominohipopressiva de Marcel Caufriez. Es tracta de reforçar la paret abdominal anterior, que ens ajudarà a mantenir els òrgans pèlvics en la seva posició i eliminar així la pressió abdominal. Aquesta gimnàstica es pot fer individualment o en grup i un cop s'ha après bé s'ha de fer a casa.

L'èxit del tractament depèn totalment de la implicació de la pacient. A Fisiostany li ensenyem el que ha de fer i ella és qui ho pot aconseguir. Els resultats són més o menys bons en funció de les causes i l'antiguitat de la incontinència, però gairebé sempre s'aconsegueix una millora considerable. I, en molts casos, la recuperació arriba a ser total.